La llegenda del serpent de Manlleu

Hi havia una serp molt grossa que vivia a l’arbreda de la Devesa, cal dir que la Devesa era aleshores una boscúria espessa dins la qual no sols s’emprava la serp sinó que també hi havia d’altres i diversos animals. La serp duia una cabellera, i al mig d’ella hi duia un diamant d’un tamany considerable . Sempre que anava al riu per abeurar-se, se la treia, no sabem com, i la deixava en un determinat lloc on la recollia després. Observat això per cert manlleuenc, aquest es disposà a prendre-li i posant-se a l’aguait se n’apoderà en un moment que la serp anà a veure, la serp que se n’adonà de seguida, l’atrevit manlleuenc hagué de fer escàpol. I muntant el cavall que duia va travessà el riu, perseguit per la serp, cap al carrer del Pont amunt, empal·lidit per la por va entrà a refugiar-se, en una casa que hi havia fent cantonada amb el carrer de Sant Domènech, just al lloc on fins fa poc hi havia un conegut cafè. En arribar allà, barrada la porta, la serp no va pogué entrar. Delerosa, però, per recuperar la seva joia, començà a colpejar tant fort que l’espavilat que l’havia robat, romania esporuguit a l’interior. Tement en un moment que la serp arribés a enderrocar la porta no massa segura, i aprofitant que la casa feia, com hem dit, cantonada, l’atrevit va sortir de la casa en tant que els habitants de la mateixa posaven el diamant al damunt d’una taula resguardada en un morter de cuina, girat a l’inrevés que el protegia. Finalment la serp va aconseguir obrir-se pas i aleshores va poder veure’s que es dirigia directament vers la taula on hi havia el morter amb la joia dintre. La serp s’hi enfilà i sabent que la joia era allà dins, donà voltes al morter com volen descobrir un lloc on fos possible penetrar-hi i en veure que no podia abastar el diamant es va enroscar al morter i va començar a estrènyer, a estrènyer… talment com si intentés trencar-lo. El morter, però, no cedí i com sia que la serp apretés cada vegada més, i que acabà per rebentar-se.

 Heus ací ara la primera versió, tal com es troba al Cançoner Popular de Catalunya

Sota el pont de Manlleu
hi ha una pollancreda
que n’hi ha un serpent molt gros, 
fa tremolar la terra.

Si no ho creieu
anau-lo a
i el trobareu.

Tota la gent que veu
si els pot haver s’els menja
s’ha menjat un senyor

El seu carret  

No hi ha productes

0,00 € Lliurament
0,00 € Total

Ho compro

Butlletí de notícies (newsletter)

Nous productes

Totes les novetats